ENTREVISTA-CHAT     ENTREVISTA-XAT     LIVE-CHAT
  Vicent Esteve, de Stepv
Jueves, 24 de septiembre de 2009 a las 13:00h.
Dijous, 24 de setembre de 2009 a les 13:00h.
Donnerstag, 24. September 2009 um 13:00 Uhr

Vicent Esteve, de Stepv

El coordinador de política educativa del sindicato Stepv charlará con los lectores el jueves a las 13h sobre la autoridad del profesor y la situación de la educación en la C. Valenciana

Vicent Esteve, de Stepv

1. ¿Deberíamos copiar algo del sistema educativo finlandés?

» Algunes coses estan millor allí que ací:

1. Una inversió en educació que representa el 6,5% del producte interior brut, mentre a Espanya anem pel 4,9%.
2. Un reconeixement social dels docents que passa per una formación inicial de rang superior i amb un pes molt important dels aspectes pedagògics.
3. L'atenció a la diversitat de l'alumnat i de les seues necessitats des de l'Educació Infantil amb mesures de flexibilització del currículum i el suport de professorat especialitzat.

2. En la pràctica docent de tots els dies, a l'aula, on situaries la frontera entre autoritat i autoritarisme?

» El poder del professorat, l'autoritat, s'ha de basar en la seua credibilitat, la confiança en que allò que fa té un sentit per al seu alumnat. Naturalment, açò es trasllada a l'alumnat d'una manera concreta, profesional, és a dir, també s'ha de saber fer, i a açò s'aprén.
L'autoritarisme prescindeix d'aquestes condicions i considera l'alumne en un nivell d'inferioritat en la relació interpersonal. Per això arriba a imposar qualsevol cosa, sense preocupar-se de que ho entenga l'estudiant.

3. Señor Esteve, después de todas la movilizciones contra la política educativa del Consell, parece que el conseller Font de Mora ha salido indemne. ¿No les parece que todo el esfuerzo resulta siempre estéril?

» Tot el contrari, el Sr. Font de Mora no ha convençut ningú, ni als jutges ni als ciutadans, ni al professorat. El Sr. font de Mora té el poder, però ha perdut l'autoritat moral.
L"STEPV, per principi, defensa la negociació, però davant d'una administració que només s'escolta a ella mateixa, que treballa a base d"'ocurrències", també defensa la mobilització. Les mobilitzacions del curs passat han expressat el malestar de la societat envers una política educativa. No podem renunciar a expressar com a societat el que pensem i aò sempre és important per a la salut d'un sistema de vida democràtica.

4. ¿Qué puede hacer un profesor ante un alumnado cada vez más rebelde? Yo tnego 32 años y en mis estudios de Secundaria (BUP) éramos mucho más respetuosos con los compañeros y los docentes. ¿Qué les ha pasado?

» Ha pasado que la sociedad ha cambiado, también los jóvenes y no hay manera de volver al pasado. Así que hay que tratar de entender estos cambios y enfrentarse a ellos con buenas prácticas docentes: trabajar en equipo, pues no es un problema personal de nadie; formarse para conocer las características e intereses de los alumnos, como condición para aplicar respuestas adecuadas. Esto va mucho más allá de los conocimientos sobre un área concreta y hoy reviste la verdadera anaturaleza del trabajo de los docentes. Exijamos, pues, formación y medios.

5. Sr. Eseve, ¿Cómo los sindicatos siguen permitiendo que el Obispado nombre a dedo a los profesores de religión sin ningún criterio o baremo justo y transparente? ¿Esto no nos recuerda a los tiempos de la dictarura?. Opino que debería ser la Consellería y los sindicatos los que controlaran esas bolsas de trabajo, ¿opina usted así? Muchas gracias.

» Los sindicatos no somos un colectivo genérico: somos diferentes.
En este tema, hay sindicatos que refuerzan las actuaciones que usted denuncia.
El STEPV no participa de esta forma de proceder. Para empezar, la religión deberia salir de las aulas. Mientras esto no ocurra, nos oponemos a considerar que el profesorado de religión acceda a la función pública al margen de los criterios constitucionales de mérito y capacidad.

6. Buenos días. Quisiera que me explicara qué hay de malo en impartir Educación par ala Ciudadanía en inglés. Muchas gracias

» Absolutament res.
L'oposició de l"STEPV, juntament amb amplis sectors de la comunitat educativa, ha estat per la forma d'imposar aquesta mesura.
Pensem que la introducció de llengües estrangeres en qualsevol área ha de ser la conseqüència d'haver aplicat un pla de plurilingüisme per decisió de la comunitat de cada centre, amb el suport de l'administració. Eixe pla comença a edats primerenques i avança al llarg de totes les etapes educatives.

7. Señor Esteve, ¿no le parece que si los sindicalistas liberados hubieran pisado un aula en los últimos 20 años se habrían preocupado más de asuntos como la violencia y falta de autoridad y prestigio social del profesor y menos de los pluses de 13 euros al mes?

» Qui açò contesta és alliberat sindical. Acaba de passar els últims sis anys a l'aula i alterna la tasca sindical amb la docència.
A l"STEPV li preocupa, sobretot, arrelar la seua acció sindical en allò que passa als centres, on, per cert, hi ha molts punts de vista. La violència escolar és un fet que no ignorem i tampoc ignorem les seues causes multifactorials ni la manera necessàriament complexa de tractar la qüestió. Per això refusem les mesures propagandístiques, com ara, retornar al vosté i a la tarima.
Sempre ens trobará reclamant major consideració social del professorat.

8. Hola señor Esteve, mi pregunta es la siguiente: ¿cree usted que se debería hablar a los profesores de 'usted"? En mi opinión, sí, y además, la costumbre de levantar la mano antes de hablar también se está perdiendo...

» Les pràctiques democràtiques a l'aula, com ara participar en l'assemblea de classe, ensenyen els alumnes a respectar el torn de paraules. És important formar ciutadans i no sols ensenyar llengua o matemàtiques. El tractament de vosté o el tuteig no aporta res a una relació positiva en el procés d'ensenyament aprenentatge.

9. Fins quan haurem de suportar l'arribada d'immigrants il.legals a les aules valencianes, no creu vosté que és masiva i causa problemes?

» Les persones no són il·legals, només són persones.

10. Per què el col.lectiu de sudamericans que està dins de l'educació valenciana es resisteix i inclus s'oposa a l'ús del català(valencià)?

» És una genralització que no està demostrada. Hi ha actituds lingüístiques adverses al valencià en tots els col·lectius. Estic segur que els latinoamericans no són el problema del valencià a l'escola.

11. Senyor Esteve, no creus vosté que cal més suport a les línies en valencià? Jo pense que sí, i que la demanda es molt superior a l'oferta que dona el govern valencià.

» Ja hem demostrat que la demanda de valencià no s'atén, especialment en secundària. Per exemple: no hi ha cap línia en valencià en la formació professional de grau mitjà ni superior.

Ací està la falta de suport i de voluntat política de l'actual govern valencià.

12. Per què el govern del pp i el psoe volen tancar i estàn tancant TV3 al País Valencià, una de les televisions que utilitzen la nostra llengua? Que pensa l"STEPV?

» Tancar mitjans de comunicació i d'informació és el que fan governs autoritaris.
L"STEPV hem estat en totes les accions en defensa de la llibertat d'expressió i concretament davant la polícia que, per ordre judicial, instada per la Generalitat Valenciana, anava a tancar els repetidors de TV3

13. Vosté creu que la linia i l'exemple que fa canal 9, utilitzan quasi sempre el castellà i posant pelicules en espanyol beneficia i ajuda a promocionar el valencià?

» No. Contradiu la llei de creació de la RTVV. El valencià queda fora de la televisió pública valenciana. El que cal és fer el contrari: una televisió en valencià per a promoure l'ús social de la nostra llengua.

14. quins canvis i millores són convenients en la cultura del professorat per encarar els reptes de l'educació? es tracta també de canvis organitzatius o acadèmics?

» Un sector del professorat no ha rebut encara una formació específica per a la tasca d'ensenyar, a no ser que considerem el CAP com eixa formació. La interacció de mestres i de professorat de secundària en els IES crec que ha sigut molt positiva, doncs s'han creuat dues tradicions, dues cultures si se vol, que s'han complementat en benefici de la tasca docent en general.
El professorat actual s'ha de formar en resolució de conflictes, en adaptació i aproximació del currículum a les necessitats d'un alumnat que és, per a sempre ja, molt divers. Hem de dominar les noves tecnologies per poder parlar de tu a tu amb l'alumnat, criat ja en lús quotidià d'aquesta tecnologia. I, sobretot, hem d'aprendre a treballar junts, a encarar els problemes amb solucions consensuades i confluents i no donar missatges contradictoris a l'alumnat.

15. ¿Com valores la gestió de Font de Mora al capdavant de la Conselleria?

» Font de Mora no coneix la realitat educativa valenciana, no sap el que passa en els centres i, per tant, no coneix el que necessita el professorat. Per això funciona a cop de propaganda: ara l'anglés perquè sí, ara el xinés, perquè també.
rCrec que es pot dir ara que no sembla importar-li perquè no escolta ningú, governa contra la comunitat educativa. No hauria de ser conseller d'Educació, en conseqüència.

16. Hola, ¿en qué momento se empieza a observar que el comportamiento de los alumnos hacia los profesores carece de respeto? ¿Fue un cambio radical o gradual en el tiempo? Gracias.

» Els canvis no es produeixen de sobte. L'escola del segle XXI és diferent a la del segle XX. Les conductes socials esdevinguts amb la democràcia aportaren les bases per a una societat que volia superar l'autoritarisme del franquisme. Probablement no preparàrem l'escola i és possible que es donen situacions conflictives, com al conjunt de la societat. Convé dimensionar la qüestió i no generalitzar.

17. ¿Per que els de Stepv sou mes catalanistes que Carod Rovira? Si cobreu de tots els valencians, ¿a que ve tanta quatribarrà, tant de pais i tant de català?

» En l"STEPV som mestres i professors i professores. El professorat s'ha format en les Universitats i no n'hi ha cap en el món que li faça cas a vosté en la seua aversió a reconéixer la unitat lingüística del català.

Cobrem dels valencians i revertim en l'alumnat valencià el nostre treball que, per cert, es reconegut cada vegada que hi ha eleccions sindicals en les que participen persones majors d'edat, amb criteris propis. En fi, la democràcia.

18. L"'autoritat del professorat, es pot recuperar sols per un decret que ens anomena autoriat pública? No es cert que hi ha professores i professors que se la guanyen cada dia amb la seua dedicació i professionalitat?

» És ben cert que hi ha professorat que se la guanyen, l'autoritat educativa i que, en conseqüència no necessiten decrets que li"n atorguen de l'altra. Per això, si només ens donen que un reforç legal a través de la reforma del codi penal no haurem solucionat res dins de la dinámica de l'aula.

19. ¿Qué medidas sugiere el Stepv para mejorar la disciplina en clase?

» Formació del professorat i mesures de suport. No es poden tolerar agressions i per a això està el respecte escrupulós a la llei, que sempre hem d'exigir.
La comunitat escolar necessita serveis d'orientació, professorat especialitzat en tractament de conflictes,plans de convivència amb els suports suficients per part de l'administració i una visió integral, de tota la societat, de suport a la tasca docent.

20. señor esteve,¿me podria decir lo pejudiciales que son los barracones para la educacion de los niños y para la motivacion de los profesores?

» El perjudici dels barracons consisteix a privar l'alumnat i el professorat d'unes infraestructures adequades als nivells de qualitat que altres xiquets i companys tenen. El problema está en allargar el periode provisional pel qual són instal·lats, donant-se el cas que hi ha xiquets qie fan tota la seua escolaritat -primaria o secundaria- en aquestes instal·lacions.

21. buenos dias,señor vicent¿cree usted que seria mejor para el conjunto de españa que la educacion fuera competencia del estado y no de las comunidades?gracias

» La competència educativa la té l'Estat, compartida amb les Comunitats Autònomes. L'Estat assegura un sistema educatiu comú, una bona part del currículum escolar i una redistribució de recursos econòmics per al sosteniment de l'educació.
Quan vivíem en un Estat centralista no teníem una millor educació ni estava millor gestionada.

22. Buenos días, soy un profesor (de primaria) interino en bolsa de trabajo, sigo esperando que me llamen para una sustitución mientras veo compañeros que en sus centros de trabajo van 'hasta el cuello" haciendo suplencias por la carencia de docentes mientras desde conselleria les dan largas a los directores, mi pregunta es: ¿se puede hacer algo contra esta injusticia? Gracias.

» Se pot. Substituir el professorat de baixa des del tercer dia, desdoblar aules per atendre les dificultats d'aprenentatge i el retard escolar...Invertir en l'ensenyament públic.

23. Soc mestra i vull felicitar al seu sindicat pel treball, la serietat , responsabilitat i la coherència que demostren. ¿ No creu vosté que si els responsables polítics d'educació foren professionals de l'ensenyament tot aniria millor? Que pot saber un forense d'ensenyamet? Falten més mitjans?

» El problema no és ser forense o fuster. És tenir la voluntat de millorar l'educació i destriar les mesures més adients per aconseguir-ho.
El Sr. font de Mora no té ni la voluntat ni li interessa saber el que necessita l'ensenyament valencià, només li interessa aplicar el programa màxim del seu partit, per això augmenta els recursos per fer avançar la privatització, i distraure"ns amb mesures propagandístiques, com el xinés.

24. No creu que hauria de baixar la "ratio" en els grups de batxillerat (de 35 a 30)?

» Ho crec perquè és necessari per a individualitzar l'ensenyament, per poder realitzar activitats més formatives i no sols informatives, per aconseguir major qualitat en la formació de l'alumnat.

25. Ante los problemas de la Educación, tenemos culpas para todos: la Administración por no invertir, la familia por no preocuparse, los jóvenes por no esforzarse, la sociedad por perder los valores, etc etc. ¿Cree que existe o falta una autocrítica entre los docentes? Parece que para ellos, el mal siempre viene de Almansa (

» Crec que hi ha responsabilitats repartides, sí. I crec en el valor de l'autocrítica: Fem tot el que podem? La resposta no pot ser homogénia, però la pregunta és pertinent. És més, quan donem tot el que podem és quan tirem a faltar el suport que ha de donar l'administració, quan ens falta, de vegades, la valoració social, la conssideració dels pares... Però normalment, si els professorat s'esforça, la resposta aliena sol ser bona i agraïda.

26. es parla ara del respecte als professors, que opinió li causa el senyor Rus que qualifica de guilipolles als professors que diuen gairebé i aleshores?

» La Sra, Aguirre tancaria a la pressó el Sr. Rus, supose. El Sr. Rus es defineix tot sol, com Berlusconi.

27. Qué opina que las clases de chino sean el futuro? qué vamos a hacer los docentes de otras lenguas cuando nuestra lengua ya no sea optativa para los alumnos?

» Els comerciants xinesos saben anglés, independentment del que nosaltres diguem. El xinés no és la prioritat, perquè les relacions comercials d'un moment determinat no poden definir una política educativa.
Hi ha llaços polítics, culturals i socials més profonds amb Europa, un espai obert ai conjunt dels europeus. Açò és la prioritat en matèria de llengües estrangeres en l'ensenyament.

28. Estic al món de l'educació. He participat en les darreres vagues amb la convicció que participar és la única mesura que ens queda al treballadors de l'ensenyament per millorar una nefasta PPolítica educativa al nostre País. Tant sols tinc una curiositat , veus viable plantejar com a mesura de forçaen possibles vagues futures unes aturades parcials? (es a dir les dues primeres hores del matí o alguna cosa semblant)

» És viable allò que té el suport de qui ho ha de protagonitzar. Jo no descarte res, de futur, perquè la situació no ha canviat i s'ha d'aprofitar que molta gent ha prés consiciència de la nefasta política educativa del govern. Aquest és un capital que no s'ha de malbaratar.

Per a la revalorització del treball docent cal fomentar l"expressió lliure de les opinions de la societat. Així que els agraesc les seues preguntes perquè són una magnífica prova d"interés per l"educació.

es un producto de Editorial Prensa Ibérica
Queda terminantemente prohibida la reproducción total o parcial de los contenidos ofrecidos a través de este medio, salvo autorización expresa de  . Así mismo, queda prohibida toda reproducción a los efectos del artículo 32.1, párrafo segundo, Ley 23/2006 de la Propiedad intelectual.

Publicaciones del grupo
Editorial Prensa Ibérica
Diari de Girona  | Diario de Ibiza  | Diario de Mallorca  | Empordà  | Faro de Vigo  | Información  | La Opinión A Coruña  |  La Opinión de Granada  |  La Opinión de Málaga  | La Opinión de Murcia  | La Opinión de Tenerife  | La Opinión de Zamora  | La Provincia  |  La Nueva España  | Levante-EMV  | El Boletín  | Mallorca Zeitung  | Regió 7  | Superdeporte  | The Adelaide Review  | 97.7 La Radio  | Blog Mis-Recetas  | Euroresidentes  | Lotería de Navidad